martes, 25 de mayo de 2010
Com arrissar el cabell
Vídeo explicatiu per mostrar com s'arrissa el cabell amb unes planxes per a cabell llis.
martes, 2 de marzo de 2010
Ruta cap al gimnàs
Aquí deixo un mapa amb la ruta que faig cada dia per anar al gimnàs i els punts d'interés que tinc al voltant de casa meva.
domingo, 10 de enero de 2010
Aquelarre'o9
i res penjo un vídeo de la festa més màgica de Catalunya que és fa a Cervera(el meu poble)! per canviar una mica els aires tan acadèmics d'aquest blog!
Noves formules que si que funcionen
El desenvolupament d’internet i les noves xarxes peer to peer
Per entendre millor perquè Internet ha causat tan de rebombori entre tots els agents de la indústria musical cal parlar primer del desenvolupament de les xarxes peer to peer. Es tracta d’unes xarxes on la relació entre els ordinadors connectats és igualitària, no hi ha ni servidors ni clients. S’hi du a terme un intercanvi directe d’informació de qualsevol format i aquesta facilitat d’intercanvi a propiciat que siguin utilitzades per intercanviar arxius que a vegades poden estar subjectes a lleis de copyright. Aquest aspecte és el que ha generat polèmica i dins del món musical encara més ja que és una nova forma de pirateria dels continguts que aquesta ven.
Les companyies discogràfiques han tardat molt a desembarcar a Internet. Tenien i encara tenen certa adversitat pel que fa al fenomen Internet i no saben ben bé si afrontar-ho com una amenaça o bé aprofitar el que aquesta plataforma els ofereix. Les primeres plataformes que van llençar les discogràfiques per poder contrarestar la descàrrega gratuita que oferien alguns portals d’internet el 2001, van fracassar. Eren una mera interfície només es podia escoltar i compar música per internet i no van poder competir amb els llocs gratuïts tot i que aquests havien de soportar que les velocitats de les connexions del moment eren molt rudimentàries i feien difícil i molt lenta la descàrrega de música. Va ser l’any 2003 quan realment es va produir el desplegament del negoci i comercialització de música per Internet gràcies a l’aparició del model iTunes d’Apple, actualment la major plataforma de distribució i comercialització de música de la xarxa i un model a seguir per la resta de plataformes. El seu funcionament és simple: ha establert acords de distribució amb les quatre majors (discogràfiques: Sony BMG, Universal, Warner i EMI) i gràcies a això posseeix un catàleg de més de 2 milions de cançons que distribueix per la seva plataforma on les majors no paguen per distribuir la música i Apple tampoc els paga llicències de distribució. el preu és de 0’99$ per cançó, 7’99$ per àlbum i 9’99$ per subscripció mensual. Per cada cançó venuda Apple es queda amb el 35% i la discogràfica amb el 65% restant. La llista que segueix és llarga però ja no tenen la repercussió ni els beneficis que tenen els mencionats. Perquè iTunes sí que ha funcionat a diferència de moltes d’altres plataformes impulsades anteriorment per les discogràfiques? doncs basicament per la bona imatge de la marca, l’oferta és gairebé il·limitada, els consumidors només paguen per les cançons que volien i a un preu molt assequible, la popularització de l’ipod (dispositiu portàtil per escoltar música que només funciona amb itunes), etc.
Tot i que iTunes i els seus competidors han tingut molt èxit, les dades anteriors demostren que en el mercat de la música online, igual que en el mercat tradicional, la indústria presenta una estructura oligopolica on la distribució i comercialització de la música és concentra en grans plataformes. Aquest fet acaba fent que hi continuï havent una homogeneització dels mercats musicals on predominen productes amb característiques molt similars.
Spotify
Conscients doncs de la importància d’Internet per als usuaris i el fet que tothom que vol escoltar música de manera simple i econòmica, són moltes les plataformes que han ideat sistemes per a captar clients i han rebut el suport de moltes de les cases discogràfiques, conscients ja, de la necessitat de reimpulsar el seu negoci. Aquest és el cas d’Spotify, empresa que ja ha firmat acords amb les discogràfiques Universal Music, Sony BMG, EMI Music, Hollywood Records, Warner Music, etc degut a la seva ràpida implantació i acceptació dels usuaris.
Es tracta d’una aplicació que et permet escoltar música via streaming (veure o sentir un arxiu directament d’una pàgina web sense necessitat de descarregar-lo abans a l’ordinador) i transferència peer to peer.
Permet escoltar música buscant-la per autor, àlbum, any de publicació o llistes de reproducció creades pel propi usuari de manera instantània. L’usuari té accés a les pistes de varies cases discogràfiques, tan multinacionals com segells independents, en un llistat ampliat i actualitzat diàriament. Es pot descarregar des de la direcció web i és gratuït finançat per la publicitat que ofereix a la finestra de reproducció i la que es sent entre cançons. També es pot pagar una quota de 9’99€ al mes per ser usuari Premium i no haver de sentir publicitat.
És molt fàcil i còmode d’utilitzar, visualment molt atractiu i et permet escoltar el què vulguis, on vulguis i quan vulguis. Ha tingut una gran acceptació per part dels usuaris més joves, que són els menys disposats a pagar per escoltar música.
Per a Lutz Emmeritch, responsable del desenvolupament d’Spotify a Espanya: “l’edat de l’oient marca clarament la diferència entre la qualitat de l’àudio i el tipus de música que demanda. El que fem empreses com Spotify, conscients del servei que han de donar a l’usuari, és adaptar-se a la demanda permetent accedir, amb diferents tipus de tarifes, a la música de qualitat equiparable a la d’un cd.”
Interfície d’Spotify
Microaudiències
Pretendre viure de la venda de cd quan aquests ja no són necessaris és absurd. Els artistes i productores conscients ja que han d’afrontar una nova manera de promocionar-se, a part de fer-ho per internet, han de prestar atenció a un nou concepte com són les microaudiències. Fins ara es buscaven, creaven i promocionaven els artistes i estils musicals que més beneficis i a més públic atraguessin. Però això cada cop va a menys perquè l’oient està cansat de formes repetitives i multitudinàries. Ara cada cop més busquen característiques especials i molt més significatives en els seus grups i cantants preferits. Aquí és on es generen les microaudiències, grups reduïts de fans que busquen uns estils mol concrets i passen dels formats homogeneitzadors. Per mol que, no ens enganyem, aquests nous models no permetran mantenir el nivell de vida de determinats artistes no té cap sentit perpetuar el model anterior. Les discogràfiques han d’acabar d’acceptar que han d’aprendre a canviar al ritme del mercat i veure que el nou model permet una interacció més directa, suposa la fi dels intermediaris, ofereix noves possibilitats, etc. És cert també que en definitiva els seguidors o fans potser seran menys, ja que s’hauran de fer productes més especialitzats, però seran més fidels. Si s’hi confia s’entrarà en una nova etapa de negoci on prevaldrà l’expressió artística i retornaran els beneficis.
Segons Nerea Igualador, responsable de Warner music Spain “l’èxit ja no passa a tenir el suport del segells discogràfics, tampoc per tenir un producte “que ven”, ara els grups són lliures i conten amb el suport de la gent, els seus fans. Ells són els que massificaran la seva música, la recomanaran, faran remixos, video clips,etc.”
Fer ús de la creativitat
Així doncs, què més pot fer la indústria per seguir obtenint beneficis i no perdre part de la seva activitat?
És el moment de la creativitat. A part d’explotar al màxim tots els recursos que els ofereix Internet ara les discogràfiques han de donar un valor afegit al seu producte. No n’hi ha prou amb la producció i distribució de dotze cançons ja que al públic això ara ja no li interessa. Han d’oferir complements al producte principal: la possibilitat de comprar una sola cançó i no tot el disc, edicions especials, codis que et permeten guanyar premis, usar al màxim el merchandsing, col·laboracions amb d’altres artistes, que al compar el disc es col·labori amb causes benèfiques, etc. A més les discogràfiques i els propis artistes han de deixar d’estancar-se només en la producció de les cançons i oferir concerts, però no simples reproduccions en viu de la música sinó oferir espectacle i grans performance que facin que els fans desitgin assistir-hi, fer concerts més íntims i a un preu més accessible, etc. S’han d’oferir complements atractius i innovar.
També es pot fer un bon ús de la publicitat, però sense centrar-se únicament en la publicitat del producte.
Així doncs, i ja per acabar amb el meu anàlisi, remarcar que el problema i la crisi que ha patit el sector ha estat en base la indústria discogràfica en particular ja que com acabo de demostrar hi ha fòrmules que sí que funcionen i, de fet, tenen moltíssima tirada entre els consumidors i generen grans beneficis pel sector. Les grans cases discogràfiques s’han de plantejar vivament una renovació total del seu concepte de negoci i adaptar-se als canvis demandats pel seu propi consumidor i la societat en general.
Fonts
Duran Jaume, Sánchez Lydia “Indústrias de la comunicación audiovisual”
Alberich Jordi, Roig Antoni “Comunicación audiovisual digital: nuevos medios, nuevos usos, nuevas formas” Barcelona, Editorial UOC, 2005.
Charles W. Lamb,Jr. Joseph F.Hair “Fundamentos del marketing” Editorial Thomson, 2002.
APPLE INC. (2006). Apple company information 2006. Apple Inc. www.apple.com
NAPSTER Inc. (2006). Napster company information 2006. Napster Inc. http://www.napster.com
http://reefviews.com/reefviews1/ropien1.htm
http://web.mit.edu/condry/Public/icc/EnsayoMusica07.pdf
http://www.recbib.es/blog/ensayo-sobre-la-pirateria
http://profesores.ie.edu/enrique_dans/download/musica-pca.pdf
http://www.blawyer.org/2009/02/08/el-hara-kiri-de-la-industria-musical/
http://www.abc.es/20091210/valencia-valencia/europa-habra-ninguna-escuela-20091210.html
http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/lad/barria_k_e/capitulo1.pdf
http://lahaine.org/musica/crisis_causas.htm
Perquè esta en crisi?
Crisi de la indústria musical
Quan es parla de la crisi de la indústria musical s’entén que aquesta afecta a tots els àmbits del sector: a les productores, als artistes, a les discogràfiques, etc. Però cal dir que de tots els implicats en el procés, el del negoci de la indústria discogràfica és el que ha sofert més canvis. El desenvolupament d’Internet fa que el negoci tradicional de venda de cd’s, el qual els ha permés a les discogràfiques durant anys disfrutar de grans rendibilitats, es redueixi any rere any, però no només això, altres aspectes com la pirateria, els preus de venda, les pàgines d’intercanvi d’MP3 a Internet, les fórmules musicals repetitives i aborrides, etc. fan que l’oient hagi canviat els seus hàbits de consum dràsticament.
La indústria del disc ha estat convençuda durant els últims vint anys que qualsevol producte musical podia ser venut amb una bona promoció i amb valors extra musicals afegits simples (regals, edicions especials, portades i pòsters, etc) i no ha tingut en compte que el consumidor fins ara comprava només per la música. Sinó perquè ara els usuaris prefereixen baixar-se la música d’internet la qual no té cap més valor musical afegit que la pròpia qualitat musical? i aquí entrem en un altre dels motius de la crisi del sector: la indústria discogràfica no s’ha molestat fins ara a conèixer els seus clients. Una altra prova d’això és que es dedica a llençar al mercat a multitud de noms nous i tendències que no arriben a generar ni benefici ni per productors ni artistes. I a més la crisi dels 90 va acabar amb les botigues de discos, i la venda d’aquests ha quedat relegada a grans centres comercials on no hi ha personal especialitzat per atendre al consumidor.
En resum doncs, no és d’estranyar la situació actual en que es troba el mercat discogràfic i a grans trets el mercat de la indústria musical ja que, el consumidor hauria de ser la seva gran prioritat.
Fonts
Duran Jaume, Sánchez Lydia “Indústrias de la comunicación audiovisual”
Alberich Jordi, Roig Antoni “Comunicación audiovisual digital: nuevos medios, nuevos usos, nuevas formas” Barcelona, Editorial UOC, 2005.
Charles W. Lamb,Jr. Joseph F.Hair “Fundamentos del marketing” Editorial Thomson, 2002.
APPLE INC. (2006). Apple company information 2006. Apple Inc. www.apple.com
NAPSTER Inc. (2006). Napster company information 2006. Napster Inc. http://www.napster.com
http://reefviews.com/reefviews1/ropien1.htm
http://web.mit.edu/condry/Public/icc/EnsayoMusica07.pdf
http://www.recbib.es/blog/ensayo-sobre-la-pirateria
http://profesores.ie.edu/enrique_dans/download/musica-pca.pdf
http://www.blawyer.org/2009/02/08/el-hara-kiri-de-la-industria-musical/
http://www.abc.es/20091210/valencia-valencia/europa-habra-ninguna-escuela-20091210.html
http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/lad/barria_k_e/capitulo1.pdf
http://lahaine.org/musica/crisis_causas.htm
Crisi de la indústria musical
Introducció
Molt poques industries han patit una evolució tan gran en tan poc temps. La indústria discogràfica veu com es va desfent el seu actual model de negoci ja antiquat per a molts usuaris.
Ara dins la nova era de l’evolució dels sistemes de reproducció i els suports la industria musical ha entrat en una crisi les principals causes de la qual són la pirateria i la migració del suport tradicional(vinils, cassette, cd,etc.) al digital.
A més a més cal afegir Internet ja que gràcies a l‘evolució d’aquesta tecnologia podem parlar ara de la veritable evolució del consum musical. Per entendre el veritable impacte dels sistemes P2P(peer to peer), base d’aquesta anomenada evolució i explicats a fons més endavant, s’ha de retrocedir als orígens de la indústria musical. Abans per poder escoltar una obra s’estava lligat al moment de la seva interpretació i els artistes havien de participar-ne davant d’una audiència que pagava per a disfrutar la música. Era un sistema simple fins que va aparéixer la possibilitat d’emmagatzemar el so en un suport tangible: el gramòfon. Aquest invent va ser el que va fer possible l’origen de la indústria musical tal i com la coneixem. A partir d’aquest moment l’evolució de suports ha estat cada cop més ràpida i perfeccionada i les productores han arribat a obtenir grans beneficis gràcies a la seva explotació.
El problema ha arribat amb la nova evolució tecnològica: el fenomen digital. Ara l’estructura bàsica de negoci d’aquesta indústria trontolla i la única solució possible per evitar-ne la desaparició és que aquesta s’adapti a les noves formes d’explotació i als gustos dels consumidors.
Gran part dels problemes que arrosseguen les indústries musicals és que ha canviat la forma de consumir el seu producte, el client vol poder escoltar la seva música preferida a casa i a l’oficina, però també a la biblioteca o al metro i això porta implícit el canvi d’aquesta industria en totes les seves fases: creació, producció, distribució i vendes.
Fonts
Duran Jaume, Sánchez Lydia “Indústrias de la comunicación audiovisual”
Alberich Jordi, Roig Antoni “Comunicación audiovisual digital: nuevos medios, nuevos usos, nuevas formas” Barcelona, Editorial UOC, 2005.
Charles W. Lamb,Jr. Joseph F.Hair “Fundamentos del marketing” Editorial Thomson, 2002.
APPLE INC. (2006). Apple company information 2006. Apple Inc. www.apple.com
NAPSTER Inc. (2006). Napster company information 2006. Napster Inc. http://www.napster.com
http://reefviews.com/reefviews1/ropien1.htm
http://web.mit.edu/condry/Public/icc/EnsayoMusica07.pdf
http://www.recbib.es/blog/ensayo-sobre-la-pirateria
http://profesores.ie.edu/enrique_dans/download/musica-pca.pdf
http://www.blawyer.org/2009/02/08/el-hara-kiri-de-la-industria-musical/
http://www.abc.es/20091210/valencia-valencia/europa-habra-ninguna-escuela-20091210.html
http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/lad/barria_k_e/capitulo1.pdf
http://lahaine.org/musica/crisis_causas.htm
Suscribirse a:
Entradas (Atom)